Imatges per creure : religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII / Antoni Gelonch (coord.) ; Sílvia Canalda, Cristina Fontcuberta i Xavier Torres



Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, 2018
248 p. : il., map. ; 25 cm (MUHBA Pòsits, 13) 
ISBN 9788491561378

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d'índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dues cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. Barcelona es féu ressò dels canvis religiosos i artístics del moment, i s'adaptà a les iniciatives que altres ciutats iniciaren. Així, la ciutat també va ser deutora de la cultura gràfica imperant; les estampes foranes transmetien la doctrina, alhora que inspiraven als pintors i escultors locals. (Editorial).

El Pensament artístic de Palomino a la Reial Capella de la Santa Cinta de Tortosa / Sílvia Canalda Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Recerca. Tortosa, núm. 16 (2015) , p. 163-183 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripció dels documents. Resums en català i anglès.

En aquest article es contextualitza, en primer lloc, la devoció de la Santa Cinta de Tortosa en el context ideològic de la reforma catòlica, quan es potencià el culte a les relíquies i a les imatges de culte amb la proliferació de fonts literàries i d'actuacions artístiques de caire propagandístic i pietós. La segona part se centra en la influència del pensament artístic de Palomino en les pintures murals de la Reial Capella de la Santa Cinta i s'ofereix una lectura inèdita d'algunes de les seves imatges simbòliques.

Sant Ramon de Penyafort : imatge, devoció i santedat [Fitxer informàtic] / Ramon Dilla Martí ; [dirigida per:] Silvia Canalda
Dilla Martí, Ramon


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Canalda i Llobet, Sílvia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (912 p.)

La present recerca doctoral es dedica a les representacions de Ramon de Penyafort (c.1185-1275) dins del marc de la construcció de la imatge religiosa en època moderna. El punt de partida és l'anàlisi de les primeres figuracions medievals del dominic català, amb l'objectiu d'observar d'una manera àmplia i transversal la gènesi, evolució i variants experimentades en la seva iconografia d'ençà del 1601, quan el personatge assoleix definitivament la santedat. Els continguts de la tesi s'han organitzat a partir de tres blocs principals, precedits per la introducció i les conclusions pertinents. El primer bloc presenta un recull biogràfic de Ramon de Penyafort com a personatge històric, tot subratllant les principals fites que contribuïren a la seva fama com a jurista i predicador de prestigi, abans d'afrontar detalladament la història del procés de canonització del personatge des de la seva mort l'any 1275, fins a la solemne canonització de 1601, celebrada a la nova Basílica de Sant Pere, sota la cúpula dissenyada per Michelangelo. El segon bloc de la tesi gira a redós de la difusió del culte a sant Ramon de Penyafort després de 1601 a Catalunya, però també a les penínsules ibèrica i itàlica, completant el marc geogràfic de l'anomenat Mediterrani catòlic. En aquests territoris es constata com durant les primeres dècades del segle XVII el culte a sant Ramon de Penyafort esdevé emergent i genera esplendoroses festes de canonització, però també nous encàrrecs artístics destinats a la veneració del dominic català, entre els quals destaca la desapareguda capella del sant al convent de Santa Caterina de Barcelona. El tercer bloc temàtic analitza sis qüestions vinculades directament a la imatge raimundiana, que abracen des de la gènesi de les representacions del frare dominic en època medieval, fins a la fixació de la seva iconografia arran de la canonització de 1601. Entre les problemàtiques plantejades, hi ha un especial èmfasi en la creació i difusió de la Transfretació, o viatge miraculós del sant sobre la seva capa entre Mallorca i Barcelona, però també en el seu impacte dins del cicle fundacional de l'Orde de la Mercè de Redempció de captius, així com en els seves conseqüències en època moderna.

El retrat del port de Barcelona pel pintor Mariano Sánchez, 1788 / Sílvia Canalda i Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 22 (2015) , p. 33-48
Número monogràfic: Barcelona i el mar. Activitat portuària i façana litoral, segles XVIII-XXI.

Art, devoció i ritual funeraris a la Catalunya moderna [Fitxer informàtic] / José A. Ortiz García ; [dirigida per Silvia Canalda]



Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Canalda, Sílvia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

Parlar de mort és parlar de les pors inherents a l'esser humà. Diferents son les disciplines que ens permeten aproximar-nos al final de la vida a partir d'una perspectiva cultural. Qüestions històriques, artístiques, religioses, antropològiques i sociològiques, entre d'altres, s'imbriquen entre elles per aportar-nos una mirada sobre el concepte de la mort. Radica en aquesta relació interdisciplinària la tesi doctoral titulada Art, devoció i ritual funeraris a la Catalunya moderna. El títol de la recerca planteja en ell mateix els conceptes que la vertebren. La mort és l'element d'estudi a través de l'art, les devocions i els rituals que la poden definir. Aquesta aproximació cultural havia d'incloure disciplines associades que aporten les vies interpretatives complementàries en el moment d'abordar aquest paradigma de mort, art, devoció i ritual. El marc cronològic té com a punt de partida les tesis tridentines que ens situen vers la meitat del segle XVI. L'any 1775, l'obertura del cementiri de Poblenou, és la data vers la qual es tanca la recerca. A nivell geogràfic, el focus principal és Barcelona, ampliant la investigació vers altres zones de l'àrea catalana. Mostres internacionals i hispàniques s'han tingut en compte per presentar una millor lectura del corpus d'obres que conformen la tesi. L'estructura de la tesi en tres apartats, "La mort escrita", "La mort ritualitzada", i la "La mort imaginada", ofereix una panoràmica àmplia sobre aspectes literaris, rituals i artístics, que aborden el conjunt d'obres analitzades.

Com podia haver estat el retaule Major de la parròquia de Santa Coloma : la traça de Pere Costa / Sílvia Canalda i Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Recull. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, núm. 7 (2001) , p. 119-143 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els monuments de Setmana Santa de la catedral de Barcelona : art i litúrgia (De l'època moderna als nostres dies) [Fitxer informàtic] / Santiago Mercader Saavedra ; [dirigida per: Sílvia Canalda]
Mercader Saavedra, Santiago


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Canalda, Sílvia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013
1 recurs electrònic

Aquesta tesi doctoral té com a objecte l'estudi dels monuments de Setmana Santa, és a dir les cases de reserva, on entre el Dijous i el Divendres Sant es guardava el Sant Sacrament per a la comunió dels fidels. Partint de l'exemple específic de la catedral de Barcelona, s'explica la història d'aquestes obres, una de les majors manifestacions de l'art efímer en l'època moderna i contemporània. La tesi no només es planteja com un estudi històrico-artístic, sinó que aporta interpretacions tant sociològiques com teològiques, sobre el sentit i ús d'aquestes peces, sotmeses als canvis i transformacions operades en el sí de la societat dels darrers segles. La ritualització de la missa també té protagonisme en tant que el monument hi jugava un paper cabdal en la litúrgia religiosa dins l'església. La rellevància d'aquestes obres d'art queda palesa amb la participació d'artistes tan notables dins el nostre panorama com: Antoni Viladomat, Josep Sunyer i Raurell, Josep Oriol Mestres, August Font i Carreras i Enric Sagnier, entre d'altres. A més de donar a conèixer copiosa informació inèdita sobre aquest camp de recerca, poc atès al nostre país, la tesi s'enriqueix mercès a la troballa i recuperació d'algunes obres d'art que es donaven per desaparegudes i que, per fortuna, s'han conservat i estudiat. A tal efecte, la tesi també pretén obrir nous camps de recerca i ajudar a conèixer més sobre aquesta matèria.

Els Fizes, patronatge i opulència d'un llinatge de mercaders ennoblits a la Catalunya del barroc / Santi Torras Tilló ; Sílvia Canalda i Llobet
Torras i Tilló, Santi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 51 (2005) , p. 27-66
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

L'article analitza la trajectòria i daltabaixos del mercader francès Pere Fizes a Catalunya (c. 1635-1680), el seu arrelament i ascens social cap a la noblesa, amb un interès especial sobre el patronatge artístic de Fizes a Terrassa, especialment a l'església parroquial del Sant Esperit, en la qual -entre d'altres- era aleshores fundada la confraria del sant Crist, la qual tenia prevista l'edificació d'una nova capella. La inusual intervenció de Pere Fizes en aquesta obra, mitjançant l'escultor Pere Serra, posa de manifest l'ús del patronatge artístic local en virtut d'una nova significació social.

La Família Fizes i el seu patronatge artístic / Sílvia Canalda i Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 23-2 (2003) , p. 395-414 : il.
Notes a peu de pàgina.

Les Rajoles historiades de Sant Francesc d'Assís a Terrassa: anàlisi de fonts literàries i models visuals d'una mostra de patronatge burgès a la Catalunya del segle XVII / Sílvia Canalda i Llobet; dirigida per Joan-Ramon Triadó Tur
Canalda i Llobet, Sílvia


Dirigida per: Triadó Tur, Joan-Ramon. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1999
3 vol. : il.
Tesi de llicenciatura. Bibliografia. Notes.

El Conjunt ceràmic del convent de Sant Francesc d'Assís a Terrassa (ca. 1671 - 1673): gènesi, obratge, significats / Sílvia Canalda i Llobet; dirigida per Joan-Ramon Triadó Tur
Canalda i Llobet, Sílvia


Dirigida per: Triadó Tur, Joan-Ramon. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2003
2 vol. 489; 356 p. : il. (algunes col.), map.
Bibliografia. Inclou apèndix.

La Vida de Sant Francesc d'Assís a les rajoles del claustre de Terrassa (1673): un exemple de recolliment, humilitat i ascesi / Sílvia Canalda i Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 19 (novembre 2004), p. 105-123 (Estudis) 
Bibliografia i fonts.

Les Rajoles historiades de Sant Francesc d'Assís a Terrassa / Sílvia Canalda i Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Butlletí Informatiu de la Ceràmica, núm. 68 (2000)